Per poder navegar per Internet necessitem:
- Un ordinador estàndard equipat correctament.
- Un mòdem, que és l’aparell que permet que l’ordinador es connecti a la línia telefònica.

El mòdem pot ser intern (està a dins de la CPU) o extern (és una peça més que estaria fora de l’ordinador, com els altaveus o el micròfon, per exemple).
El mòdem serà diferent segons el tipus de cablejat que s’utilitzi:
- La línia telefònica analògica necessita un mòdem estàndard de 56 Kb.
- La línia RDSI (Xarxa Digital de Sistemes Integrats) necessita un mòdem digital de 128Kb.
- La línia ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line) és una línia de fibra òptica que necessita un mòdem també digital, però més potent. Aquest tipus de mòdem transmet la informació el doble de ràpid que les anteriors.
- La línia WI-FI (Wireless Fidelity) és un conjunt de normes per a connexions inalàmbriques basades en normes 80.211. Ofereix la possibilitat d’unir zones de difícil accés. Les xarxes inal·làmbriques transmeten i reben dades a través d’ones electromagnètiques.
- Un servidor, que permet que l’usuari accedeixi a la xarxa. Es tracta d’un ordinador connectat a la xarxa i que dóna accés a altres ordinadors a la xarxa d’Internet.
- Un navegador, o browser, és el programa que ens permet navegar per internet. Tècnicament, ens permet carregar i interpretar pàgines web d’Internet que estiguin escrites, principalment, en codi HTML i que incloguin imatges, sons, etc.
Els navegadors més coneguts fins ara són Internet Explorer, FireFox Mozilla i Netscape.
- Els proveïdors de serveis d’Internet (servidors) són els que donen una direcció IP (Internet Protocol) a l’usuari, una vegada aquests volen connectar-se a la xarxa.
Les IP són sempre diferents per a cada usuari, mai es repeteixen. La IP és un número o direcció personalitzada. Podríem dir que la IP d’un ordinador és el seu DNI a la xarxa. |